Sota cap pronòstic hagués dit que avui seria una bona nit per clapar en el tren...però sí nois sí, hem dormit com dos lirons! Una mica abans d´arribar a destí, ens han servit un esmorzar (que ahir ens van deixar triar entre tres possibilitats)...estàvem al.lucinant amb tants detalls...i pensant que era gratis...al final han passat el plataret, però l´amabilitat del personal no té preu!
Un cop instal.lats i havent-nos remollat per treure la ronya que havíem acumulat des d´ahir (és increïble com es deteriora un en un sol dia...i més si camina 12 hores a ple sol, es fot de cap en bici, porta una motxilla de 15 quilos i dorm en un tren...) hem anat a descubrir la capital cultural del nord.
Hem entrat a 4 temples d´arquitectura Lanna, l´estil de la zona, amb sostres compostos per 3 teulades i gran part del temple de fusta de teca. Les parts frontals estan decorades amb daurats i ceràmiques de colors. La veritat és que són molt xules!
A mitja visita hem parat a la presó de dones perquè ens fessin un massatge. havíem llegit a la guia que a les preses que els hi falta poc, les hi deixen treballar fent massatges i part dels diners se´ls queden elles per a quan surtin. Estant allà, em preguntava quin error devien haver comès que les havia conduit allà...drogues, prostitució? es veien tan educades, tan rialleres...el massatge en si no ha estat espectacular, tot i que l´últim exercici ha sigut genial, sobretot veure la cara de por del Ferran quan la seva massatgista l´ha agafat per darrera, per fer el pi...evidentment jo devia fer la mateixa fila, l´únic que no em veia...Descansats de que s´acabés el massatge...hem continuat la ruta fins a l´hora de sopar. Hem demanat un pat tai (tallarines d´arròs amb ou, tofu, gambes i soja) que és el plat tailandès dels motxilerus per excel.lència i uns noodles de pollastre amb salsa sukiyaki...que en cap moment m´he plantejat que puguessin ser picants...però sí que n´eren! Al principi no ho notes tant, però a mig plat tenia la llengua i el llavi inferior que a jutgar per la sensació, devien estar inflats com una mala cosa...després de veure´m totes les existències de la taula, he demanat un suc de rambutan, però pel què sembla la traducció no era molt exacte doncs la cambrera ha aparegut amb un bol ple de gel i una mena de lichis flotant per allà...tot i que no era el que esperava, m´han anat de perles per calmar les picors...crec que demà no arriscaré tant...
No són ni les deu i ja som a l´hostal amb un ull mig tancat...el Fer voldria sortir a donar el vol, però jo estic destrossada...i demà a les 8 ens vénen a recollir per anar a passar el dia amb els elefants!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada