Hombre rico. Hombre pobre

Al 1976 moltes dones es debatien entre Nick Nolte i Peter Strauss. No és moment per descriure aquí el que simbolitzava cadascú dels dos, és força evident. La nostra responsabilitat és triar, triar en cada moment el que ens sembla més adient.

Escric aquest rotllo mentres la Mireia ha sortit escopetejada darrera de la cambrera per canviar la comanda, encara no controla el canvi a baths i pensant que era barat ha demanat una ampolla de vi sencera… per 60€!

Estem al pis 64 de l’edifici Public State Bangkok, un dels més ‘molonguis’ del que seria la city de la capital Tai. Hem pujat en un ascensor supersònic al bar Distil, un d’aquells llocs pijos de veritat, on no es pot entrar amb pantaló curt ni xancles, se’ls hi va escapar prohibir també les espardenyes que porto… hi ha una legió de cambrers, música en directe, etc. ens fotran una de les clavades del viatge però tot sigui dit, el sashimi que ens hem jalat mentre escrivia aquestes línies i les vistes de la ciutat, són espectaculars per un igual. Aquí ens hem quedat amb el hombre rico.

Les vistes de la ciutat són espectaculars, ara ja escric desde la happy guest house, (la que ha estat la nostra casa a Bangkok) això ho podria haver escrit també desde dalt de tot de wat Sacket el temple on hem començat el dia, anant-hi amb el bus nº 15 abans de baixar a explorar Chinatown de pam a pam, com sempre, més temples i santuaris amb budes per tot arreu, un mercat… inmens, imagineu-vos una botiga de xinos, la majoria de les quals ven a l’engrós, ompliu un carrer ben estret amb botigues d’aquest tipus, i ara, multipliqueu aquest carrer per 1000, tot ple de gent que ven, que compra, que passeja, que molesta… una burrada, això sí, la Mireia tan contenta i tranquila de botiga en botiga…

Però sobretot destacaria que hem dinat en un lloc… d’aquells que marquen, sense nom, sense carta en anglés, però amb bona voluntat i on hem tingut més comunicació amb els que el portaven que al mateix Distil, tot i que allà et parlaven fins i tot per dir-te que vigilessis amb els esglaons! Aquí amb gestos i somriures hem dinat per poc més de 2€ (dues sopes de nido de ave, una espècie de bunyols i dues aigües). Aquí, no cal dir, ens hem quedat amb el hombre pobre.

Però com deia, o intentava dir a principi, tot té coses bones… i dolentes.