Vau viatjar amb nosaltres desde...

Vau viatjar amb nosaltres desde...
Gràcies a tots!!!

dilluns, 8 de febrer del 2010

1864

és el turró més car del món? l´alçada d´una muntanya? el preu d´uns excursió (en baths)? NO!! és el número de corbes que separen Chang Mai de Mae Hong Son, un poblet a 207 quilòmetres que es fa amb la vertiginosa xifra de 6 hores en una van i 8 en bus regular...nosaltres només vam tenir l´experiència amb la van...però no em vull imaginar l´altra!

Al principi tot va anar bé! Tot i que estàvem una mica comprimits, ja que ens van tocar els seients de darrera vam poder fer un cop de cap o disfrutar del paisatge. A la primera parada vam esmorzar una magdalena i un cafetó, vam desentumir les cames i cap a dins de nou...

Algunes corbes ja començaven a ser espectaculars...t´havies d´agafar ben bé per no xafar al del costat i el conductor no passava dels 15 kms/h per poder agafar segons quin revolt...al cap de poc ja em va començar a voltar tot...només entrar al mini bus havíem fet un comentari sobre la bossa de plàstic de davant de cada seient...ara estava a punt de fer-la servir...

ni vint minuts després d´haver pujat, vaig haver de fer servir la bossa...em sabia greu pels meus companys de bus...a mi em fa tant fàstig quan algú altre vomita...però més pena em feia jo mateixa, que em trobava fatal, encarcarada al seient, amb calor, mal estar i una bossa plena de líquid sortit de dins meu que vaig haver d´aguantar entre les cames durant més d´una hora...fins a la segona parada...

Un cop a destí, amb la motxilla al bungalow i veient les vistes dels temples de Mae Hong Son des de l´habitació...se´m van passar tots els mals!

2 comentaris:

  1. aii noia, quin patir!! Jo crec que després de passar aquest mal tràngol, ja no et quedaran ganes de tornar a viatjar. Mmmmmm impossible. Miereia i NO viatjar és totalment incompatible. I tu Fer, després de tantes hores amb les cames encongides, ja t'has recuperat? Vaa que tot i aquests petits "gajes" us ho esteu passant de conya.
    Aissh (suspir d'enveja) acabeu de gaudir d'aquest pais tan maco que ja us queda poc per tornar. Moooolts petons. Aina

    ResponElimina
  2. Que tal Aina?
    doncs si,si veiessis a on estem ara mateix veuries que es impossible no haver-se recuperat del tot.
    Petons dels dos!
    Per cert, ens veiem el diumenge?

    ResponElimina