De fet, parella...

... ja ho èrem no? ara bé, com la signatura en qüestió és la que ens permet marxar a Tailàndia, es mereixia una entrada no?

I així ha anat el dia: ens hem trobat amb pares, àvies i germans a la plaça sant Jaume a tres quarts de dotze, per caminar 50 metres fins a les oficines de la plaça sant Miquel, un cop dins ens hem hagut d'acreditar tots amb DNI per davant, es veu que un grup amb dues iaies de més de 80 anys deu fer por. Després hem passat (per l'arc de seguretat) fins a les oficines, que malgrat les vistes que tenien, eren realment unes oficines cutres. Allà ens han derivat a un despatxet 'reservat' amb millor cara i a on un senyor que encara no sabem si era jutge, notari o funcionari ens ha 'fet' com a parella.

La cerimònia, a veure, no té res d'envejar a una boda civil, és a dir t'expliquen les lleis derivades de signar parella de fet, bàsicament, que passa quan un es mori. Sí, és així, el 90% del temps de fer-se com a parella es gasta en que passarà quan ja no hi siguem. Després firmes i au, 20 minutets i llestos.

Després hem anat tota la family a dinar al gelonch el 'menú ejecutivo', que avui era un dia especial. I el gelonch no acostuma a fallar, unes tapes d'olives, xips de yuca i mongetes 'pochas', un entrant de crema de coliflor o d'espàrrecs, de primer, un saltejat d'ou, patata, foie i espàrrecs o rissoto de bolets, de segon tataki de tonyina amb makis (brutals) o carpaccio de wagyu, i de postres, milfulles de pinya.

I ja està, es podria catalogar com a boda express, però ja se sap que al pot petit hi ha la bona confitura...
I ara sí, cap a Tailandia hi falta gent...