Ayutthaya

Estem asseguts a la llitera del tren que ens portarà durant la nit a Chiang Mai, al nord de Tailàndia. Aquest matí hem sortit d´hora de la ciutat dels àngels per visitar Ayutthaya, la que va ser capital del país durant més de quatre-cents anys.

Per recórrer els diferents temples, hem llogat una bici, amb la seva cistella i el seu clàxon corresponent. D´aquesta manera hem pogut esquivar la marabunta de tuk-tukeros que t’ ofereixen els seus serveis cada cop que et veuen caminar dues passes…

La veritat és que val la pena una parada d´un dia per veure els prangs, cheddis (stupes) i budes repartits per la ciutat, llàstima de la solana que queia avui…jo diria que hem begut 3 o 4 litres cada un…d´aigua, de cafè amb gel, de coca-cola, de suc de taronja, de suc de fruita del dragó…

Però la calor queda en segon terme respecte a la molèstia número 1 del dia: la manada de gossos abandonats que governen els carrers…la majoria són dòcils, estant estirats, sense fer res, però n´hi ha alguns que es barallen entre si i altres que borden al personal…per desgràcia meva, me n´he trobat un dels bordadors de bon matí, sort que era sobre de la bici, perquè sinó m´agafa un iamacuco…

La ciutat està envoltada per un riu, per això a la part del centre se li diu l´illa. I per arribar a l´últim temple, hem hagut de “contractar” (per 5 baths ) el consell d´un local que ens ha acompanyat fins a la riba del riu on hem agafat la barca que ens creuaria, amb bici i tot, fins a l´altre cantó del riu, això li ha donat un toc aventurer!

La taca negra del dia ha estat la pinya que s´ha fotut el Fer en bici (Estrella, no te preocupes) li han sortit les ulleres (i les dents, ai no, això no) volant, però només s´ha fet un parell d´esgarrapades…res per demanar ajuda mèdica nacional…

Tot i l´ensurt, doncs, ha sigut un dia molt “verano azul”, on hi ha hagut fins i tot espai per a un gelat de taro (una arrel, segons m´ha explicat el Fer, amb gust entre fruita del bosc i fruit sec…).